Glossari de paraules al diccionari

Detritus: 1. Producte resultant de l’esmicolament, la desintegració, d’un cos sòlid, com ara una roca compacta o restes animals o vegetals. 2. Material geològic al·lòcton.
Claustre: 1.Passatge cobert, d’una o dues plantes, amb mur a una banda i un porticat o una columnata a l’altra, que volta un pati, un jardí, etc., i uneix diferents construccions d’un monestir, d’una catedral. 2.Convent o monestir. 3.Junta de professors d’un centre d’ensenyament. 4.Òrgan màxim de representació i control d’una universitat format pel rector, que el presideix, i per membres representants del personal docent i investigador, estudiants i personal d’administració i serveis. 5.Estructura anatòmica que recorda per la seva forma un obstacle o barrera o un lloc tancat. 6.claustre matern 7.Làmina prima de substància grisa en cada hemisferi cerebral.

Necròpoli: Cementiri, especialment d’època prehistòrica, antiga o medieval.

Llòbrec: Fosc, tenebrós.

Criteri: 1.Norma per a jutjar una cosa. 2.Judici, discerniment.

Deixebla: 1.Persona que rep l’ensenyament d’un mestre. 2.Persona que segueix la doctrina d’algú. 

Cura: 1.Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d’algú o d’alguna cosa. 2.Atenció que es té per un malalt, tractament especial que es fa per aconseguir-ne la guarició. 3.Cura que destrueix el mal en el seu origen. 4.No tenir remei, ésser inguarible.

Sinagoga: 1.Edifici o lloc de reunió consagrat al culte jueu, sovint també centre d’estudis i cultural de la comunitat. 2.Comunitat jueva que estava formada pels fidels d’una població o barri. 3.Comunitat jueva.

Timpà: 1.En l’arquitectura clàssica, frontó. 2. A l’edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica. 3.Espai anàleg, sense ornamentació escultòrica, molt utilitzat en el Renaixement i el Barroc. 4.Marc de ferro cobert de roba o de pell i folrat de feltre i paper de les antigues premses tipogràfiques, sobre el qual hom posava el paper que es volia imprimir. 5.Cavitat que forma l’orella mitjana. 6.Membrana tensa que clou exteriorment el timpà.

Gàrgoles: 1.Canal sortint per on vessa, a distància de la paret, l’aigua de pluja que cau sobre la coberta d’un edifici, sovint acabada en forma de figura grotesca o fantàstica.

Emblemàtics: 1.Relatiu o pertanyent a un emblema. 2.Que conté un emblema, que representa a la manera d’un emblema. 3.Ciència que estudia els emblemes.

Eixam: 1.Multitud d’animals petits, particularment insectes. 2.Grup d’abelles que emigren plegades d’un buc en companyia d’una reina per formar una nova colònia en un altre indret. 3.Eixam capitanejat per la reina mare. 4.Augment del nombre de meteors observats de nit en el cel, que s’origina quan la Terra travessa un eixam de meteoroides. 5.Agrupació de meteoroides que tenen òrbites al voltant del Sol molt properes, originada, generalment, com a deixant de pols d’un cometa periòdic.

Orfebres: 1.Persona que fabrica o ven objectes d’or o d’argent.

Munió: 1.Multitud

http://dlc.iec.cat/