Aquest itinerari està dividit en dues parts: La Rajoleta i l'Eixample.
Cap al 1850, la necessitat d'enderrocar les muralles per possiblilitar l'expansió de la ciutat esdevingué un requeriment reivindicatiu, tant per la burguesia con per les capes populars barcelonines.
Cap al 1850, la necessitat d'enderrocar les muralles per possiblilitar l'expansió de la ciutat esdevingué un requeriment reivindicatiu, tant per la burguesia con per les capes populars barcelonines.
L'abril de 1859 l'Ajuntament va convocar un concurs de projecters de l'Eixample per a la cuitat que va guanyar l'arquitecte municipal Rovira i Trias. L'Eixample era una realitat a l'acabament de segle i enllaçava la cuitat vella amb els pobles industrials del pla de Barcelona. El pla Cerdà va anar experimentant una adulteració progressiva; l'Ayuntament va anar modificant les ordenades per autoritzar augments del volum edificat.
El pla de l'Eixample concebut per Cerdà el any 1859 era pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla hipodàmic, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària. Fou creat per l'enginyer Ildefons Cerdà i la seva aprovació va anar seguida d'una forta polèmica per haver estat imposat des del govern de l'estat espanyol en contra del pla d'Antoni Rovira i Trias que havia guanyat un concurs de l'Ajuntament de Barcelona. L'eixample contemplat al pla es desplegava sobre una immensa superfície que havia estat lliure de construccions al haver estat considerada zona militar estratègica. Proposava una quadrícula contínua de mansanes de 113,3 metres des del Besòs fins a Montjuïc, amb carrers de 20, 30 i 60 metres amb una alçada màxima de construcció de 16 metres. La novetat en l'aplicació del pla hipodàmic consistia en què les mansanes tenien xamfrans de 45° per a permetre una millor visibilitat.
El desplegament del pla va durar quasi un segle. Al llarg de tot aquest temps, el pla s'ha anat transformant i moltes de les seves directrius no es van aplicar. Els interessos dels propietaris del sòl i l'especulació van desvirtuar finalment el pla Cerdà.
El desplegament del pla va durar quasi un segle. Al llarg de tot aquest temps, el pla s'ha anat transformant i moltes de les seves directrius no es van aplicar. Els interessos dels propietaris del sòl i l'especulació van desvirtuar finalment el pla Cerdà.
L’Eixample té un trapezi que el formen entre la Diagonal, el Passeig de Gràcia, el Passeig de Sant Joan i la Gran via. Aquest trapezi té un àrea aproximada de 4,01 km ² i un perímetre de 2565 metres.
El nostre poble, Esplugues, està molt relacionat amb l'arquitectura modernista, de la qual en trbareu moltes mostres en aquest itinerari. Per decorar els edificis, es necessitaren rajoles i moltes d'aquestes es feien al costat del nostre Institut.
El nom comercial i popular d'aquesta fàfrica de rajoles es diu "La Rajoleta", aqui us deixo una foto que Miriam l'hi va fer a una maqueta de la fàbrica:
El comercial Pujol i Bausis van crear la rajoleta l'any 1877 i ara a l'actualitat s'està lluitant i lluitant perquè es pugui tornar obrir aquesta fàbrica que porta tancada des del 1984. Aquesta fabrica va ser molt important per alguns arquitectes modernistes de la época com per exemple: Gaudí anava a comprar rajoles per utilitzarles a les seves obres arquitectóniques, també hi anaven Antoni M., i molts més no molt coneguts.
Alguns dels edificis famosos per l'estil modernista que tenien són: Parc Güell, Arc del triomf, castells dels tres drags, casa de les punxes (que la va fer el seu fill)...
Una caracteristica molt important d'aquesta frabrica és... Ho adivineu? Era una cosa que estava molt de moda en aquella época...
Els forns eren de tipus àrab (1850-1880) i continuen sent.
El modernisme arquitectònic té diferents característiques:
- La inspiració en la naturalesa i l'ús profés d'elements d'origen natural.
- L'ús de la línia corba i l'asimetria, tant en les plantes i alçats dels edificis com en la decoració.
- Hi ha també una tendència a la estilització dels motius, sent menys freqüent la representació estrictament realista d'aquests.
- Una forta tendència a l'ús d'imatges femenines.
-La llibertat en l'ús de motius de tipus exòtic, siguin aquests de pura fantasia o amb inspiració en diferents cultures llunyanes o antigues.
-L'aplicació evolupant del motiu prenent alguna de les característiques anteriorment esmentades en contraposició amb les característiques habituals de l'objecte a decorar. Això es pot observar en l'aplicació en el mobiliari.
Els principals arquitectes d’aquest estil són:
- Antoni Gaudí i Cornet
- Lluís Domènech i Montaner
- Josep Puig i Cadafalch
- Antoni M. Gallissà i Soqué
- Josep Maria Jujol i Gibert
- Cèsar Martinell i Brunet
- Manel Joaquim Raspall i Mallol
- Joan Rubió i Bellver
- Enric Sagnier i Villavecchia
- Salvador Valeri i Pupurull
El modernisme arquitectònic té diferents característiques:
- La inspiració en la naturalesa i l'ús profés d'elements d'origen natural.
- L'ús de la línia corba i l'asimetria, tant en les plantes i alçats dels edificis com en la decoració.
- Hi ha també una tendència a la estilització dels motius, sent menys freqüent la representació estrictament realista d'aquests.
- Una forta tendència a l'ús d'imatges femenines.
-La llibertat en l'ús de motius de tipus exòtic, siguin aquests de pura fantasia o amb inspiració en diferents cultures llunyanes o antigues.
-L'aplicació evolupant del motiu prenent alguna de les característiques anteriorment esmentades en contraposició amb les característiques habituals de l'objecte a decorar. Això es pot observar en l'aplicació en el mobiliari.
Els principals arquitectes d’aquest estil són:
- Antoni Gaudí i Cornet
- Lluís Domènech i Montaner
- Josep Puig i Cadafalch
- Antoni M. Gallissà i Soqué
- Josep Maria Jujol i Gibert
- Cèsar Martinell i Brunet
- Manel Joaquim Raspall i Mallol
- Joan Rubió i Bellver
- Enric Sagnier i Villavecchia
- Salvador Valeri i Pupurull
Foto de grupo
El museu està ple de rajoles i aquestes són les que més ens van agradar:
També havien mosaics:
Al acabar l'explicació ens van conduïr a una habitació molt gran i plena de finestres on hi havia una gran taula en mig on ens van donar una rajola a tots per que la decoresim i la fesim al nostre estil. Teniem unes plantilles de flors per decorarles com Gaudi. Mireu aquestes son totes les rajoles del nostre grup:
Hola, bona tarda ! Heu fet molt bona feina...heu de tenir en compte, però, que:
ResponElimina1. Cal justificar el text
2. Heu d'indicar a peu de cada fotografia de què tracta.
3. Molt, molt, molt important passar el corrector!!!