La casa de les punxes

Vem tenir que pujar per Passeig fis a la Diagonal i trencar a la dreta on vem trobar la impresionant Casa de les punxes que va ser contruïda per Josep Puig i Cadafalch, te una caracteristica molt curiosa pero que li dona un atractiu molt independent es per les seves sis torres coronades amb agulles, d'aquí ve el seu nom.

Casa de les punxes

Seguim per la Diagonal fins arribar al carrer Pau Claris on observem la casa del baró de Quadres on hi entrem i ens quedem embadocats mirant els mosaics que hi ha. Quan sortim d'allà continuem fins al carrer Bruc, i girem a la dreta fins el carrer València. Tot seguit avancem per el carrer de l'Almirall i el seu arquitecte va ser Roger de Llúria, la u porta accent perquè es plana acabada a. Trenquem a la dreta contemplant les cantonades. El modernisme català va tenir una àmplia difusió en totes les capes socials, i molta mostra d'aquestes obres marcades com estil modernista. Arrivem al carrer d'Aragó i trobem l'església gòtica de la Concepció, hi entrem al claustre per el carrer Llúria i en els seus panells hi trobem la seva historia.

El grup sencer

Aquesta esglesia tenia una situacio primitiva la parròquia de la Concepció va esdevenir el centre de nombroses activitats religioses i socials de la nova àrea d’expansió que representava l’Eixample barceloní. Després d’algunes modificacions 1936-1939 presenta l’aspecte que avui veiem. El 7 de desembre de 1942 va quedar col·locada, a l'interior del templet neogòtic situat al centre del altar major, una bella imatge de la Immaculada Concepció, patrona del temple, realitzada per l'escultor Enric Monjo.

Sortim de l'església, però no sortim del carrer perquè hem d'anar a l'illa que hi ha entre les travessies de Consell de Cent i Diputació i busquem una entrada que ens permitira l'interior. 

Passatje Permanyer

Crec que les condicions de vida dintre de les illes eren millors, que perquè  Doncs és molt senzill  doncs jo m'imagino que una illa estaria resguardada amb reixes, i amb molts veïns. En aquest passatges s'hi poden trobar cases molt acollidores amb un estil  modernista amb vegetació. 

Per últim sortim per el carrer Pau Claris, que era un capellà, però es va dedicar a una altra funció ben important va ser un polític i eclesiàstic català i el president de la Generalitat de Catalunya.

Trenquem per la dreta i pujem al Consell de Cent, direm a l'esquerrra fins al passeig de Gràcia novament.